Defensa penal

Prevaricació

Castiga l’autoritat o el funcionari públic que, sabent-ne la injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu (art. 404 del Codi penal).

Nomenaments il·legals

Consideren delicte els nomenaments il·legals i castiguen tant la conducta activa de qui fa el nomenament com la passiva de qui el rep (arts. 405 i 406 del Codi penal).

Abandonament de destinació

Castiguen l’autoritat o el funcionari públic que cometi les accions següents i amb les penes següents (arts. 407 i 408 del Codi penal):

Qui abandoni la seva destinació amb el propòsit de no impedir o no perseguir qualsevol dels delictes compresos en els títols XXI, XXII, XXIII i XXIV del Codi penal (delictes contra la Constitució, contra l’ordre públic, de traïció, contra la pau, la independència de l’Estat, contra la defensa nacional i contra la Comunitat Internacional).

Qui abandoni la seva destinació per no impedir o no perseguir qualsevol altre delicte.

Quan l’abandonament tingui per objecte no executar les penes corresponents a aquests delictes imposades per l’autoritat judicial competent.

Omissió del deure de perseguir delictes

Castiga l’autoritat o el funcionari públic que, incomplint l’obligació pròpia del seu càrrec, deixi intencionadament de promoure la persecució dels delictes dels quals tingui notícia o dels seus responsables (art. 408 del Codi penal).

Abandonament col·lectiu del servei públic

Castiga l’autoritat o el funcionari públic que promogui, dirigeixi o organitzi l’abandonament col·lectiu i manifestament il·legal d’un servei públic (art. 409 del Codi penal).

Desobediència

En els quals es preveuen diverses conductes de desobediència (arts. 410 i 411 del Codi penal):

La de les autoritats o funcionaris públics que es neguin obertament a donar el compliment degut a resolucions judicials, decisions o ordres de l’autoritat superior, dictades dins l’àmbit de la seva competència respectiva i revestides de les formalitats legals. En queda exclòs el supòsit en què el mandat constitueixi una infracció manifesta, clara i terminant d’un precepte de llei o de qualsevol altra disposició general.

La de l’autoritat o funcionari públic que, havent suspès, per qualsevol motiu que no sigui el d’il·legalitat manifesta abans indicat, l’execució de les ordres dels seus superiors, les desobeeixi després que aquests hagin desaprovat la suspensió.

Denegació d’auxili

Castiga (arts. 410 i 411 del Codi penal):

El funcionari públic que, requerit per l’autoritat competent, no presti l’auxili degut per a l’Administració de justícia o un altre servei públic.

L’autoritat o funcionari públic que, requerit per un particular per prestar algun auxili al qual estigui obligat per raó del seu càrrec per evitar un delicte contra la vida de les persones, s’abstingui de prestar-lo.

Delicte d’infidelitat en la custòdia de documents

Castiga l’autoritat o el funcionari públic per determinades conductes relatives als documents que li han estat confiats per raó del seu càrrec (art. 413 del Codi penal).

Violació de secrets

Castiga (arts. 414 a 418 del Codi penal):

L’autoritat o funcionari públic que, per raó del seu càrrec, tingui encomanada la custòdia de documents respecte dels quals l’autoritat competent hagi restringit l’accés i que, sabent-ho, destrueixi o inutilitzi els mitjans disposats per impedir aquest accés o consenti que una altra persona els destrueixi o inutilitzi. És una conducta mixta d’infidelitat en la custòdia de documents i de revelació de secrets.

L’autoritat o funcionari públic no comprès en l’article anterior que, sabent-ho i sense l’autorització deguda, accedeixi o permeti accedir a documents secrets la custòdia dels quals li estigui confiada per raó del seu càrrec. Té també aquest caràcter mixt abans esmentat i és una conducta subsidiària de l’anterior.

L’autoritat o funcionari públic que reveli secrets o informacions dels quals tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec i que no hagin de ser divulgats. Es refereix tant als secrets oficials com als secrets privats d’un particular, dels quals té coneixement no per la seva vida privada, sinó per raó de la seva funció pública.

El particular que aprofiti per a si mateix o per a un tercer el secret o la informació privilegiada que hagi obtingut d’un funcionari públic o autoritat.

Suborn

Es tipifica un dels delictes més greus en què pot incórrer l’autoritat o el funcionari públic, el suborn (arts. 419 a 427 del Codi penal). Pot ser suborn passiu (comès per un funcionari), suborn passiu impropi o suborn actiu (comès per un particular).

Com a subjectes actius d’aquest delicte hi ha no només les autoritats o funcionaris públics sinó també, atès que a aquests efectes se’ls considera funcionaris públics, els jurats, àrbitres nacionals i internacionals, així com mediadors, perits, administradors concursals o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública.

Tràfic d’influències

Castiguen una sèrie de conductes que pretenen evitar la desviació de l’interès general cap als interessos particulars, garantint la imparcialitat de l’Administració pública (arts. 428 a 430 del Codi penal).

Malversació de fons públics

Castiga l’autoritat o el funcionari públic en el sentit definit anteriorment. Tanmateix, també poden ser autors d’aquest delicte particulars que estiguin encarregats, per qualsevol concepte, de fons, rendes o efectes de les administracions públiques, els particulars designats com a dipositaris de cabals o efectes públics, o els administradors concursals en relació amb la massa concursal o els interessos econòmics dels creditors. També els administradors o dipositaris dels diners o béns que es trobin embargats o dipositats als quals s’ha fet referència en l’apartat anterior (arts. 432 a 435 del Codi penal).

Així mateix, la reforma del CODI PENAL operada per la LO 7/2012 inclou un nou article 433 bis que recull dues conductes noves: la de l’autoritat o funcionari que falsegi la comptabilitat, els documents o la informació rellevant des d’un punt de vista econòmic, fora dels supòsits previstos en l’art. 390 del CODI PENAL (art. 433 bis 1 del Codi penal), o faciliti a tercers la informació o els documents falsos (art. 433 bis 2 del Codi penal).

Fraus i exaccions il·legals

Regula una sèrie de delictes que podem agrupar, d’acord amb el nom del capítol, entorn del terme fraus i exaccions il·legals (arts. 436 a 438 del Codi penal).

Negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics

Preveu una sèrie de conductes en què el bé jurídic protegit és garantir la imparcialitat de l’Administració respecte dels negocis privats (arts. 439 a 442 del Codi penal).

Aprofitament abusiu de la funció pública

Es preveuen unes conductes desenvolupades per l’autoritat o funcionari públic per cometre determinats actes contra la llibertat sexual, fet que comporta que l’autor respongui per l’atac a la llibertat sexual (vegeu Delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals) amb les mateixes penes que un particular i, a més, amb les penes previstes en aquests preceptes per l’afectació que el fet suposa per al correcte funcionament de l’Administració pública (arts. 443 i 444 del Codi penal).

Falsificació de moneda i efectes timbrats

Es protegeix la seguretat del tràfic monetari i del sistema de pagaments realitzat mitjançant monedes de curs legal, així com les persones que resulten perjudicades per la recepció de moneda falsa (arts. 386 a 389 del Codi penal).

Falsedats documentals

Es protegeix la fe i la seguretat en el tràfic jurídic, evitant que accedeixin a la vida civil o mercantil elements probatoris falsos que puguin alterar la realitat jurídica de manera perjudicial per a les parts afectades (arts. 390 a 399 del Codi penal).

Usurpació de l’estat civil

Castiga la falsedat per la qual una persona fingeix ser una altra persona real i veritable, suplantant-ne la filiació, la paternitat, els drets conjugals i tots els altres elements que integren l’«estat civil», amb la clara intenció d’utilitzar els seus drets per obtenir un benefici o causar algun dany (art. 401 del Codi penal)

Usurpació de funcions públiques i intrusisme

Castiga l’exercici il·legítim d’actes propis d’una autoritat o funcionari públic atribuint-se caràcter oficial. Sanciona l’ús públic i indegut d’uniforme, vestit o insígnia que atribueixin caràcter oficial, sense estar-hi autoritzat. Castiga l’exercici d’actes propis d’una professió (art. 401 del Codi penal):

Sense posseir el títol acadèmic corresponent expedit o reconegut a Espanya d’acord amb la legislació vigent.

Sense posseir un títol oficial que acrediti la capacitació necessària i habiliti legalment per al seu exercici quan l’exercici de la professió ho requereixi.

Delictes d’imposició de condicions il·legals de treball

(1r, 3r i 4t de l’article 311 del Codi penal) preveu com a delictives una sèrie d’accions que imposen i mantenen unes condicions il·legals de treball.

Delicte d’ocupació de treballadors sense donar-los d’alta a la Seguretat Social o sense autorització de treball

(311.2 del Codi penal) Delicte inclòs per la LO 7/2012, de 27 de desembre, amb entrada en vigor a partir del 16 de gener de 2013.

Delicte de tràfic il·legal de mà d’obra

(l’article 312 del Codi penal) castiga els qui trafiquin de manera il·legal amb mà d’obra o reclutin persones o les determinin a abandonar el seu lloc de treball oferint ocupació o condicions de treball enganyoses o falses, i els qui ocupin estrangers sense permís de treball.

Delicte de migració fraudulenta il·legal

L’article 313 del Codi penal castiga diverses formes d’intervenció en migracions il·legals.

Delicte de discriminació laboral

(article 314 del Codi penal), que tracta de protegir el dret a la igualtat dels treballadors. Per això castiga la discriminació per ideologia, religió o creences, la pertinença a una ètnia, raça o nació, el sexe, l’orientació sexual, la situació familiar, la malaltia o discapacitat, pel fet d’exercir la representació legal o sindical dels treballadors, pel parentiu amb altres treballadors de l’empresa o per l’ús d’alguna de les llengües oficials dins l’Estat espanyol, i que no restableixin la situació d’igualtat davant la llei després d’un requeriment o sanció administrativa, reparant els danys econòmics que se n’hagin derivat.

Delicte contra la llibertat sindical i el dret de vaga

(article 315 del Codi penal). Els béns jurídics protegits concretament en aquest tipus penal són els drets constitucionals, com ara el dret a la llibertat sindical (article 28.1 de la Constitució espanyola) i el dret de vaga (article 28.2 de la Constitució espanyola).

Delicte contra la salut i la seguretat dels treballadors

(articles 316 i 317 del Codi penal), castiguen «els qui, amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant legalment obligats, no facilitin els mitjans necessaris perquè els treballadors exerceixin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que posin així en perill greu la seva vida, salut o integritat física».

Delicte fiscal (arts. 305 i 305 bis del Codi penal)

Assessorem i exercim la defensa en procediments per delictes contra la Hisenda Pública derivats de l’elusió del pagament de tributs, retencions o ingressos a compte, l’obtenció indeguda de devolucions o el gaudi fraudulent de beneficis fiscals. Analitzem l’existència d’una veritable conducta defraudatòria, la quantia presumptament defraudada, les circumstàncies de l’operació i, quan escau, els efectes d’una eventual regularització tributària.

Frau als Pressupostos Generals de la UE (art. 306 del Codi penal)

Intervenim en procediments relacionats amb possibles fraus que afectin els pressupostos de la Unió Europea, ja sigui per l’elusió de quantitats que s’havien d’ingressar, l’obtenció indeguda de fons o la seva aplicació a finalitats diferents d’aquelles per a les quals van ser concedits. La defensa requereix analitzar l’origen i la destinació dels fons, la documentació aportada i la concurrència dels elements exigits pel tipus penal.

Impagament de quotes a la Seguretat Social (arts. 307, 307 bis i 307 ter del Codi penal)

Assessorem en procediments per delictes contra la Seguretat Social relacionats amb l’elusió fraudulenta del pagament de quotes i conceptes de recaptació conjunta, l’obtenció indeguda de devolucions o deduccions i altres supòsits penalment rellevants. Estudiem l’existència de conducta defraudatòria, la seva quantia, el període afectat i les possibilitats de regularització previstes legalment.

Frau de subvencions (art. 308 del Codi penal)

Defensem particulars, empreses i entitats en procediments relacionats amb l’obtenció o aplicació de subvencions i ajuts públics. Aquests assumptes poden sorgir quan es qüestionen les condicions declarades per obtenir un ajut o quan s’atribueix als fons rebuts una destinació diferent de la prevista, per la qual cosa resulta essencial analitzar la convocatòria, la justificació presentada, la destinació efectiva dels fons i l’existència de dol.

Delicte comptable (art. 310 del Codi penal)

Intervenim en procediments per possibles delictes comptables vinculats a l’incompliment d’obligacions tributàries de portar comptabilitat, llibres o registres fiscals, l’existència de comptabilitats diferents, l’omissió o alteració d’operacions o la realització d’anotacions fictícies. La defensa exigeix una anàlisi conjunta de la documentació comptable, fiscal i societària i dels requisits específics que el Codi penal estableix per a cada conducta.

Relatius a energia nuclear i radiacions ionitzants (arts. 341 a 345 del Codi penal)

Assumim la defensa en procediments relacionats amb conductes que puguin generar riscos greus derivats de l’energia nuclear, materials radioactius o radiacions ionitzants. Es tracta de delictes d’especial complexitat tècnica, en què resulta essencial determinar la conducta concreta, el nivell de risc generat, el compliment de la normativa sectorial i la relació entre els fets investigats i el perill atribuït.

Estralls (arts. 346 a 347 del Codi penal)

Intervenim en procediments per delictes d’estralls derivats d’explosions o altres mitjans de potència destructiva similar capaços de causar danys greus en infraestructures, edificis, mitjans de transport, comunicacions o subministraments essencials. La valoració penal depèn, entre altres elements, de la conducta realitzada, els danys produïts, el perill generat per a les persones i el caràcter dolós o greument imprudent dels fets.

Altres, provocats per explosius i altres agents (arts. 348 a 350 del Codi penal)

Defensem en procediments relacionats amb la fabricació, manipulació, transport, tinença o comercialització d’explosius, substàncies inflamables, corrosives, tòxiques o altres materials perillosos quan s’atribueix un incompliment de les normes de seguretat i la creació d’un risc concret. Aquests assumptes requereixen analitzar tant la normativa penal com la regulació tècnica aplicable a l’activitat investigada.

Incendis (arts. 351 a 358 del Codi penal)

Assumim la defensa i l’acusació particular en procediments derivats d’incendis que hagin posat en perill les persones, afectat forests o masses forestals o produït danys rellevants en béns. Analitzem l’origen de l’incendi, les proves pericials, el risc efectivament creat, els danys ocasionats i si la conducta investigada es pot qualificar de dolosa o imprudent.

Contra la salut pública (arts. 359 a 378 del Codi penal)

Intervenim en procediments per delictes contra la salut pública, que comprenen conductes molt diverses relacionades amb substàncies nocives, medicaments i productes sanitaris, productes destinats al consum i drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques. Cada supòsit exigeix analitzar de manera individualitzada la substància o producte afectat, la conducta atribuïda, la seva finalitat i el risc o afectació per a la salut pública.

Injúria (art. 208 i ss. del Codi penal)

Assessorem i exercim la defensa o acusació en procediments per injúries quan determinades expressions o actuacions poden lesionar greument la dignitat, la fama o la pròpia estimació d’una persona. Analitzem el contingut i el context de les manifestacions, la seva gravetat, el mitjà pel qual es van difondre i les circumstàncies concretes del cas, elements essencials per determinar-ne la rellevància penal.

Calúmnia (art. 205 i ss. del Codi penal)

Intervenim en procediments per calúmnies derivats de la imputació d’un delicte a una altra persona amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari envers la veritat. La defensa d’aquests assumptes requereix examinar amb precisió què es va afirmar, a qui es va atribuir, les proves disponibles, el context en què es van fer les manifestacions i, si escau, la seva difusió pública.

Tipus bàsic

De l’art. 304 bis 1 consisteix a rebre i lliurar donacions d’origen privat, si bé ha estat redactat com a norma penal en blanc en remetre’s a la LO 3/2015, de 30 de març, de control de l’activitat economicofinancera dels partits polítics.

Subtipus agreujats

De l’article 304 bis.2 del Codi penal, que introdueix un subtipus agreujat en funció del subjecte que fa l’aportació o donació, així com de la quantia, de la manera següent:

1. Les donacions o aportacions l’import de les quals superi els 500.000 euros, sempre que sigui anònima, finalista o revocable o provingui de persones jurídiques o ens sense personalitat.
2. Les donacions o aportacions l’import de les quals superi els 550.000 euros, amb exclusió dels béns immobles, sempre que provinguin d’una mateixa persona i es rebin dins del termini d’un any.

Al seu torn, també es preveu dins d’aquest subtipus agreujat quan l’origen del finançament sigui estranger, ja sigui a través de governs i organismes, entitats o empreses públiques estrangeres o d’empreses relacionades directament o indirectament amb aquests, sempre que les aportacions superin la quantia de 100.000 euros.

Tipus específic

De l’article 304 ter del Codi penal, introduït per la LO 1/15, de 30 de març. Recull com a tipus específic que la conducta típica és la pertinença a una estructura o organització destinada al finançament il·legal de partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors.

Descobriment i revelació de secrets

Revelació de dades que afecten directament la intimitat personal

A) Tipus bàsics
– Apoderament per descobrir els secrets o interceptació de les comunicacions. (art. 197.1 del Codi penal)
– Descobriment de secrets en suport electrònic (art. 197.2 del Codi penal)

B) Subtipus agreujats
– Quan els tipus bàsics es cometin (art. 197.4 del Codi penal):
· Per les persones encarregades o responsables dels fitxers, suports informàtics, electrònics o telemàtics, arxius o registres;
· Mitjançant la utilització no autoritzada de dades personals de la víctima.
– Dades sensibles o que afectin menors o persones amb discapacitat (art. 197.5 del Codi penal)
– Ànim de lucre (art. 197.6 del Codi penal)

C) Tipus específic
-Difusió d’imatges o enregistraments obtinguts amb anuència. (art. 197.7 del Codi penal).

L’accés a altres dades o informació que poden afectar la privacitat

– L’accés sense autorització a un sistema d’informació (art. 197 bis 1 del Codi penal)
– Interceptació de dades informàtiques (art. 197 bis 2 del Codi penal)
– Facilitació de programes o contrasenyes per interceptar o accedir a un sistema d’informació (art. 197 ter del Codi penal)

Subtipus agreujats comuns

– Organització o grup criminal (art. 197 quater del Codi penal)
– Persona jurídica (art. 197 quinquies del Codi penal)

Delicte de violació de domicili, domicili de persones jurídiques i establiment obert al públic

– Violació pacífica del domicili d’una persona física (art. 202.1 del Codi penal)
– Violació del domicili d’una persona física amb violència o intimidació (art. 202.2 del Codi penal)
– Violació del domicili d’una persona jurídica (art. 203 del Codi penal)
– Violació de domicili per autoritat o funcionari (art. Codi penal)

Prevaricació

L’acció típica consisteix a dictar una sentència o resolució injusta dolosament o per imprudència greu o ignorància inexcusable. Està considerat el delicte més greu en què pot incórrer un membre de la judicatura, ja que suposa faltar als deures d’imparcialitat i justícia que corresponen a tot jutge o magistrat. No s’inclou en el concepte de jutge o magistrat els jurats, ja que no dicten sentències, sinó que emeten veredictes que han de ser plasmats en una sentència pel magistrat president del tribunal (arts. 446 i 447 del Codi penal).

Denegació de justícia

Que consisteix a negar-se a jutjar, sense al·legar cap raó o pretextant obscuritat, insuficiència o silenci de la llei (art. 448 del Codi penal).

Retard maliciós en l’administració de justícia

Consisteix a retardar amb alguna finalitat il·legítima la resolució d’alguna causa judicial (art. 449 del Codi penal).

L’art. 450 del CODI PENAL castiga la conducta omissiva consistent a no actuar, podent-ho fer sense risc propi o aliè, per impedir la comissió d’un delicte que afecti les persones en la seva vida, integritat o salut, llibertat o llibertat sexual, o, si no és possible, a no acudir a l’autoritat o als seus agents perquè l’impedeixin.

Encobriment

Castiga la conducta consistent a ajudar l’autor d’un delicte previ a beneficiar-se del producte d’aquest, a ocultar el cos del delicte per evitar-ne el descobriment o a facilitar als presumptes responsables de determinats delictes, o que hagin abusat de funcions públiques en cometre’ls, que eludeixin la investigació de l’autoritat o dels seus agents, o que se sostreguin a la seva recerca o captura (arts. 451 a 454 del Codi penal).

Realització arbitrària del propi dret

Castiga la conducta consistent a actuar fora de les vies legals per fer efectiu un dret propi, emprant violència, intimidació o força en les coses (art. 455 del Codi penal).

Acusació i denúncies falses

Consisteix a atribuir a alguna persona concreta determinats fets que, si fossin certs, serien castigables com a delicte davant un jutge o funcionari (fiscal o policia) que té el deure de procedir a esbrinar-los. Per poder perseguir aquest delicte, ha d’existir una sentència o interlocutòria fermes que continguin l’absolució de l’acusat o denunciat falsament (art. 456 del Codi penal).

Simulació de delictes

Consisteix a presentar-se davant una autoritat judicial o administrativa amb competència per perseguir un fet delictiu relatant un delicte inexistent o fent-ho de manera absolutament diferent de com hauria succeït, presentant-se qui denuncia com a autor del fet o com a víctima d’aquest, i provocant actuacions processals (art. 457 del Codi penal).

Fals testimoni

Sancionen aquest delicte els qui, actuant en un procés davant un tribunal espanyol o estranger com a testimoni, perit o intèrpret, falten a la veritat o l’alteren parcialment, podent provocar amb això que es dicti una resolució injusta. Comprèn així mateix la presentació en judici d’intèrprets o perits falsos (arts. 458 a 462 del Codi penal).

Obstrucció a la justícia

(arts. 463 i 464 del Codi penal).

Deslleialtat professional

(arts. 465 a 467 del Codi penal).

Trencament de condemna

(arts. 468 a 471 del Codi penal).

Furt

Acció de sostreure béns aliens, sense la concurrència de força en les coses, violència o intimidació (arts. 234 a 236 del Codi penal).

Robatori

Conducta consistent a sostreure coses alienes emprant força en les coses o violència o intimidació en les persones (arts. 237 a 242 del Codi penal).

Extorsió

Acció consistent a obligar una altra persona, amb ànim de lucre i emprant violència o intimidació, a realitzar un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d’un tercer (art. 243 del Codi penal).

Robatori i furt d’ús de vehicles

Consisteix en la sostracció o utilització d’un vehicle de motor o ciclomotor aliens sense autorització i sense ànim d’apropiar-se’n i sense emprar força en les coses o violència o intimidació en les persones (furt), o emprant-les en el cas del robatori (art. 244 del Codi penal).

Usurpació

Ocupació de béns immobles i usurpació de drets reals immobiliaris sense autorització, amb ús o sense de violència o intimidació en les persones, alteració de límits entre propietats i desviament d’aigües (arts. 245 a 247 del Codi penal).

Estafa

Acció consistent a induir una altra persona, amb ànim de lucre i mitjançant engany suficient, a realitzar un acte de disposició en perjudici propi o aliè (arts. 248 a 251 bis del Codi penal).

Administració deslleial

Castiga l’administració d’un patrimoni aliè infringint les facultats encomanades per l’autoritat o assumides mitjançant un negoci jurídic, o excedint-se en l’exercici d’aquestes (art. 252 del Codi penal).

Apropiació indeguda

Acció consistent a apropiar-se, en perjudici d’un altre, de diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble o actiu patrimonial rebut en dipòsit, comissió o administració, o per qualsevol altre títol que comporti l’obligació de lliurar-lo o retornar-lo, o negar haver-lo rebut (arts. 253 i 254 del Codi penal).

Defraudacions de fluid elèctric i anàlogues

Obtenció d’un benefici econòmic mitjançant la utilització il·lícita d’energia elèctrica, gas, aigua, telecomunicacions o un altre element, energia o fluid aliens, servint-se de mitjans clandestins o utilitzant un equip terminal sense el consentiment del titular (arts. 255 i 256 del Codi penal).

Frustració de l’execució

Castiga qui s’alci amb els seus béns en perjudici dels seus creditors, o realitzi qualsevol acte de disposició patrimonial o generador d’obligacions que dificulti un embargament o un procediment executiu iniciat o d’inici previsible (arts. 257 a 258 ter del Codi penal).

Insolvències punibles

Castiga els actes fraudulents que perjudiquin els interessos dels creditors, realitzats pel deutor en una situació d’insolvència actual o imminent (arts. 259 a 261 bis del Codi penal).

Alteració de preus en concursos i subhastes públiques

Conductes fraudulentes que atempten contra la lliure formació de preus en els concursos i subhastes públiques i contra la lliure concurrència a aquests actes (art. 262 del Codi penal).

Danys

En propietat aliena no compresos en un altre títol (arts. 263 a 267 del Codi penal).

Delictes relatius a la propietat intel·lectual

Penalitzen conductes en què, de manera intencionada i amb ànim d’obtenir un benefici, s’atempta contra el contingut patrimonial dels drets de propietat intel·lectual (arts. 270 a 272 del Codi penal).

Delictes relatius a la propietat industrial

Castiguen les conductes que atempten contra la identificació en exclusiva de productes i serveis oferts al mercat (arts. 273 a 277 del Codi penal).

Delictes relatius al mercat i als consumidors

Comprèn les accions típiques consistents a descobrir, revelar i violar secrets d’empresa, desabastiment de matèries primeres, publicitat fraudulenta i facturació falsa, alterar el preu de les coses, manipulació de mercat, abús i revelació d’informació privilegiada al mercat de valors (arts. 278 a 286 del Codi penal).

Delictes de corrupció en els negocis

Castiga la corrupció o suborn en el sector privat, la corrupció de funcionaris públics estrangers i de funcionaris públics d’organismes internacionals (arts. 286 bis a 286 quater del Codi penal).

Sostracció de cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural

Tipifica la destrucció, inutilització o els danys a una cosa pròpia d’utilitat social o cultural (art. 289 del Codi penal).

Delictes societaris

Penalitzen infidelitats i abusos de poder duts a terme pels administradors de societats, en perjudici d’aquestes, dels seus socis o de tercers (arts. 290 a 297 del Codi penal).

Receptació

Consisteix a ajudar els responsables d’un delicte contra la propietat o contra l’ordre socioeconòmic a aprofitar-se dels seus efectes, o rebre, adquirir o amagar aquests efectes amb el propòsit d’enriquir-se (arts. 298 a 300 del Codi penal).

Blanqueig de capitals

Activitats encaminades a ocultar la procedència il·lícita de diners introduïts en el cicle de l’economia legal (arts. 301 a 304 del Codi penal)

Delicte urbanístic

Es castiga la urbanització, construcció o edificació no autoritzable duta a terme sobre:

Sòl especialment protegit (tipus agreujat, art. 319.1 del Codi penal).
Sòl no urbanitzable comú (tipus bàsic, art. 319.2 del Codi penal).

Delicte de prevaricació urbanística, que castiga tres accions

La prevaricació urbanística en els informes d’expedients urbanístics, art. 320.1 del Codi penal.
Omissió de la inspecció, art. 320.1 del Codi penal.
La prevaricació urbanística en els actes administratius de contingut urbanístic, art. 320.2 del Codi penal.

Tinguin en compte que l’article 338 del Codi penal estableix un agreujament de la condemna aplicable en el cas que, en la comissió de qualsevol dels delictes contra l’ordenació del territori i l’urbanisme, es vegi afectat algun espai natural protegit. En aquest cas s’imposaran les penes superiors en grau a les respectivament previstes.