Qüestions prejudicials del IRPH davant el tribunal de justícia europeu

Índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) és un índex que es fixa per circular del Banc d’Espanya amb caràcter periòdic  i que determina l’import  de determinats préstecs amb tipus d’interès variable.

En general, el  IRPH sempre és superior al  Euríbor , per la qual cosa molts clients,  desconeixedors  de la naturalesa de l’índex esmentat, s’han vist  perjudicats per l’interès excessiu dels mateixos. Aquest índex no recull un tipus  d’interès pròpiament dit , sinó que el que fa es fixar una TAE amb interessos i comissions afegits, si be la banca va continuar fent servir el mateix com un índex amb un tipus d’interès oficial.

Les Clàusules d’hipoteca referenciades en IRPH resten incorporades a un alt nombre de contractes d’hipoteques, que ha generat, avui per avui,  un gran nombre de procediments judicials sol·licitant el caràcter abusiu  de l’índex de referència , existint als jutjats espanyols un gran nombre resolucions contradictòries entre els diferents partits judicials.

Per aconseguir una postura clara jurisprudencial, es va presentar qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per part del Jutjat  Primera Instància Número 38 de Barcelona i la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Palma Mallorca.

Aquestes qüestions plantejades el 25 de febrer de 2019, planejaven el següent:

• Es planteja la qüestió relativa a la informació que s’havia d’oferir sobre com es configura el tipus de referència i informació relativa a com pot evolucionar el mencionat tipus de interès en comparació a altres tipus de interès com el EURIBOR, el qual devé un tipus de interès menys perjudicial pel consumidor com s’ha demostrat.
• Altre qüestió es la relativa a si s’ha d’informar o s’havia d’informar al client que el IRPH caixes es calculava a partir de les dades facilitades per les caixes cada mes, els mencionats  imports es quantificaven, amb  una mesura  que aportaven les pròpies caixes amb independència del volum de negoci de les mateixes.
• Altra qüestió es la relativa al fet de que el índex es fixi per una circular d’una entitat publica com es el Banc d’Espanya , es un element suficient per considerar que la mateixa supera el control de transparència exigible a totes les clàusules contractuals, com hem vist anteriorment aquest índex el fixen els bancs amb caràcter mensual, es a dir convé analitzar si es abusiu que la banca , beneficiaria del increments del tipus d’interès sigui ella mateixa qui el fixi.
• També es planteja una qüestió relativa a si la introducció de comissions en la configuració del IRPH hauria de comportar l’aplicació d’un diferencial negatiu en el sentit recollit per la circular 5/94 del Banc d’Espanya.

Es conclou preguntant, quina de les dues conseqüències en cas de considerar que el terme es nul per abusiu, seria la aplicable:

1. La integració del contractat, aplicant un índex substitutori habitual, el EURIBOR, al tractar-se d’un contracte essencialment vinculat a un interès productiu a favor de l’entitat professional.
2. Deixar d’aplicar el tipus d’interès amb l’únic deure de tornar el capital prestat en els terminis estipulats per part del prestatari o deutor.

Encara no tenim ni resolució del TJUE ni pronunciament de l’Advocat General de la Unió Europea , les conclusions del qual estan previstes pel proper 10 de setembre. Aquestes conclusions permetran avaluar, la evolució judicial  que podrà tenir la impugnació per nul·litat de les mencionades clàusules contractuals, de moment a falta encara de un pronunciament clar en aquesta matèria es recomana esperar al pronunciament definitiu del jutge del TJUE , si be a tots aquells amb una relació hipotecaria ja finalitzada, els hi aconsellem que enviïn burofax per evitar que prescrigui l’acció de nul·litat del mencionat terme contractual , doncs la mateixa seguint els criteris del dret civil prescriu als 4 anys.

És interessant destacar, en relació amb les esmentades prejudicials sobre  IRPH, la recent Llei 5/2019, de 15 de març, que regula els contractes de crèdit immobiliaris, que va entrar en vigor el 16 de juny, estableix en el seu article 21 , que el tipus de interès s’hauran de calcular a cost de mercat i no podran ser susceptibles d’influencia directa per part del propi prestamista de manera directa o indirecta.

Anna Zaragoza Formiga
Sòcia fundadora AZF ADVOCATS
Linkedin