Los delitos contra la Administración de Justicia están tipificados en el Título XX del Libro II del Código Penal (art. 446 a 471 bis) y sancionan conductas que impiden o desvían la actividad judicial, infringen normas procesales o comportan un desconocimiento de la propia función jurisdiccional, afectando al normal y correcto desenvolvimiento de la Administración de Justicia.
El bien jurídico protegido es la Administración de Justicia en cuanto servicio público prestado por Jueces y Magistrados independientes, exclusivamente sometidos al imperio de la ley, junto con la colaboración que prestan a ello los ciudadanos que sean elegidos como jurados, en determinados procesos penales.
L'acció típica consisteix a dictar una sentència o resolució injusta dolosament o per imprudència greu o ignorància inexcusable. És considerat el delicte més greu en què pot incórrer un membre de la judicatura perquè suposa faltar als deures d'imparcialitat i justícia que corresponen a tot jutge o magistrat. No s'inclou en el concepte de jutge o magistrat, als jurats, ja que no dicten sentències, sinó que emeten veredictes que han de ser plasmats en una sentència pel Magistrat President del Tribunal (art. 446 i 447 del Codi Penal).
que consisteix a negar-se a jutjar, sense al·legar raó o pretextant foscor, insuficiència o silenci de la llei (art. 448 del Codi Penal).
Consisteix a retardar amb alguna fi il·legítima la resolució d'alguna causa judicial (art. 449 del Codi Penal).
Castiga l'art. 450 CODI PENAL la conducta omisiva consistent a no actuar, podent fer-ho sense risc propi o aliè per a impedir la comissió d'un delicte que afecti les persones en la seva vida, integritat o salut, llibertat o llibertat sexual, o, en defecte d'això, no acudeixi a l'autoritat o als seus agents perquè ho impedeixin.
castiga la conducta consistent a ajudar l'autor d'un delicte previ a beneficiar-se del producte d'aquest, a ocultar el cos del delicte per a evitar el seu descobriment o a facilitar als presumptes responsables de determinats delictes, o que hagin abusat de funcions públiques en cometre'ls, a eludir la recerca de l'autoritat o dels seus agents, o a sostreure's a la seva cerca o captura (art. 451 a 454 del Codi Penal).
castiga la conducta consistent a actuar fora de les vies legals per a realitzar un dret propi, emprant violència, intimidació o força en les coses (art. 455 del Codi Penal).
consisteix a atribuir a alguna persona concreta, determinats fets que, de ser veritat, serien castigables com a delicte davant un jutge o funcionari (fiscal o policia) que tenen el deure de procedir al seu esbrinament. Per a poder perseguir aquest delicte, ha d'existir sentència o acte ferms que continguin l'absolució de l'acusat o denunciat falsament (art. 456 Codi Penal).
consisteix a presentar-se davant una autoritat judicial o administrativa amb competència per a perseguir un fet delictiu relatant un delicte inexistent o fent-lo de manera absolutament diferent a com hauria succeït, presentant-se el que denúncia, com a autor del fet o com a víctima d'aquest, provocant actuacions processals (art. 457 del Codi Penal).
sancionen aquest delicte als qui, actuant en un procés davant un Tribunal espanyol o estranger, com a testimoni, perit o intèrpret, falten a la veritat o l'alteren parcialment, podent amb això provocar el dictat d'una resolució injusta. Comprèn així mateix la presentació en judici d'intèrprets o perits falsos (arts. 458 a 462 Codi Penal).
Els delictes de falsedats estan tipificats en el Títol XVIII del Llibre II del Codi Penal (art. 386 a403 CODI PENAL). El citat Títol es compon de cinc capítols, dedicats a la falsificació de moneda i efectes timbrats, les falsedats documentals, disposicions generals, usurpació d'estat civil i usurpació de funcions públiques i l'intrusisme, respectivament.
Els delictes contra la seguretat col·lectiva estan tipificats en el Títol XVII del Llibre II del Codi Penal (art. 341 a 385) i detallen un conjunt de conductes penals que posen en perill les condicions que permeten a una societat considerar-se segura enfront de determinades situacions de risc o perill.
Els delictes contra els drets dels treballadors estan tipificats en el Títol XV del Llibre II del Codi Penal (articles 311 a 318) i regulen una sèrie de conductes que formen part de l'anomenat Dret Penal del Treball, un sector del Dret Penal que pretén que les més intolerables agressions als drets dels treballadors, tinguin […]
Els delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social estan tipificats en el Títol XIV del Llibre II del Codi Penal (articles 305 a 310 bis) i castiguen determinades conductes fraudulentes atemptatòries contra el patrimoni de la Hisenda Pública, estatal, foral, local i de la Unió Europea i contra el patrimoni de la Seguretat […]
Els delictes de finançament il·legal de partits polítics estan tipificats en el Títol XIII Bis del Llibre II del Codi Penal (arts. 304 bis i ter.), i castiguen la recepció o lliurament de donacions o aportacions d'origen privat a partits polítics, quan superen el llindar establert en l'AIXÒ de finançament de partits, com a formes […]
Robatori/Furt. Extorsió. Defraudacions (estafa; administració deslleial; apropiació indeguda; altres defraudacions). Frustració de l'execució. Insolvència punible. Alteració de preus en concursos públics i subhastes publiques
Danys. Delictes relatius a la propietat intel·lectual i industrial, al mercat i als consumidors. Delictes societaris
recaptació i blanqueig de capitals.
Prevaricació. Suborn. Tràfic d'influències. Malversació
Descobriment i revelació de secrets. De la violació de domicili, domicili de persones jurídiques i establiments obert al públic
