En el sector del transport de mercaderies, és comú que intervinguin múltiples actors en una mateixa operació logística. No obstant això, quan sorgeix un impagament, la legislació estableix mecanismes per garantir que els transportistes efectius (és a dir, els qui realment realitzen el transport) puguin cobrar la seva feina, fins i tot si el carregador ja ha abonat el servei a un intermediari.

El dret de cobrament dels transportistes efectius

La Disposició Addicional 6a de la Llei 9/2013 estableix que el transportista efectiu té dret a reclamar directament el pagament al carregador, encara que aquest ja hagi abonat el servei a un intermediari. Aquesta garantia legal evita que els transportistes quedin desprotegits davant impagaments dins de la cadena logística.

📌 Pregunta clau: El transportista ha cobrat? Si no, pot reclamar al carregador.

En aquest sentit, és fonamental revisar els pagaments efectuats en l' operació i determinar si la quantitat reclamada ja ha estat abonada a algun intermediari. Si no hi ha constància clara de la destinació del pagament, el transportista pot exercir el seu dret de cobrament directament contra el carregador.

Termini per interposar la reclamació

⏳ Un any per reclamar: La Llei 15/2009, d'11 de novembre, del Contracte de Transport Terrestre de Mercaderies, estableix que el transportista té un any per interposar la seva reclamació.

🔹 Què succeeix si s'ha enviat un burofax?
El termini d'un any s'interromp si el transportista ha enviat un burofax reclamant el pagament i aquest no ha estat respost. En aquest cas, el termini de prescripció resta suspès fins que es rebi una resposta per escrit.

⚠️ dada important: Si el carregador o algun intermediari va respondre de forma oficial en nom de l' empresa, hi podria haver una represa del termini. És clau revisar l' existència de comunicacions que puguin modificar la prescripció de la reclamació.

Què passa si el destinatari del pagament no coincideix amb el transportista?

Un aspecte recurrent en aquests conflictes és la diferència entre les dades de facturació i la documentació del transport. En alguns casos, els albarans poden estar a nom d'una empresa diferent a la que efectivament va realitzar el transport.

🔍 Exemple pràctic: Si als albarans consta com a transportista "Empresa A", però la reclamació d'impagament prové d'Empresa B, caldrà analitzar els documents contractuals per determinar qui té dret a exigir el pagament.

Què fer si reps una reclamació d'aquest tipus?

Si la teva empresa rep una reclamació d' un transportista efectiu, és recomanable:

✅ Revisar la documentació: contractes, albarans i correus electrònics que acreditin qui va prestar realment el servei.
✅ Confirmar els pagaments realitzats: determinar si l' import ja ha estat abonat a un intermediari.
✅ Analitzar el termini de prescripció: verificar si el termini per reclamar segueix vigent o ha estat suspès.
✅ Respondre els burofax a temps: evitar la suspensió del termini de prescripció contestant formalment les reclamacions.

✅ Verificar dret de repetició: Si existeix aquest dret, cal identificar si la teva empresa pot reclamar a l' intermediari l' import que eventualment hagi de pagar al transportista efectiu. El dret de repetició permet a qui ha complert amb una obligació que legalment corresponia a un altre (per exemple, pagar un deute), exigir el reemborsament d'aquest import al veritable responsable. Això és especialment rellevant si ja s'ha pagat a un intermediari que no va complir amb el seu deure de traslladar aquest pagament al transportista.

Conclusió

Els conflictes en la cadena de pagaments del transport de mercaderies poden generar importants riscos legals per a les empreses. Des del nostre bufet d'advocats, oferim assessoria especialitzada en litigació civil i mercantil, ajudant empreses i transportistes a resoldre aquest tipus de reclamacions de forma efectiva.

📞 Si necessites assessorament sobre aquest tema, contacta'ns. A Anna Zaragoza Litigación i Defensa, estem per ajudar-te.

Anna Zaragoza Formiga

Des d'ANNA ZARAGOZA Litigació i Defensa hem aconseguit el sobreseïment i arxiu d'unes Diligències Prèvies (investigació penal) incoades per Atestat dels mateixos Mossos d'Esquadra contra un client per presumpta denúncia falsa (que en realitat ho era de simulació de delicte, per no complir els elements del tipus). I això per suposadament mentir en una compareixença davant la comissaria, en qualitat de perjudicat.

Aquest sobreseïment i arxiu es va aconseguir després de presentar un escrit on peticionàvem:

-              La nul·litat de la declaració prestada en seu policial, i la seva retirada de les interlocutòries: aquesta es va realitzar es va realitzar sense les degudes garanties, ja que malgrat tenir el nostre client una discapacitat del 70% reconeguda legalment, es va fer sense intèrpret en llenguatge de signes reconegut legalment (es va fer a través de la mare d'aquest) i sense informar el nostre defensat que tenia dret a sol·licitar-ne un. Tan sols es va posar a la signatura una informació de drets A CATALAN a una persona de nacionalitat boliviana. A major abundament, aquesta declaració tampoc va ser ratificada pel meu mandant en seu judicial.

Per tant, en no prestar-se declaració amb intèrpret de llenguatge de signes ni oferir-se tal possibilitat, no podia investigar-se al meu mandant per cap delicte. Doncs si els agents haguessin parlat amb ell DIRECTAMENT mitjançant intèrpret, la declaració hagués estat EXACTA.

-              la NUL·LITAT de totes aquelles declaracions realitzades en seu judicial pels testimonis sense la nostra presència.

En donar-se trasllat al Ministeri Fiscal, aquest es va adherir a la nostra petició, la qual cosa va donar lloc al seu juí que, el passat 23 de maig de 2024, el Jutjat d'Instrucció de Barcelona, dictara Interlocutòria de Sobreseïment i arxiu.

A Anna Zaragoza Litigación i Defensa, entenem que situacions legals complexes poden ser aclaparadores. Per això, oferim un servei personalitzat, proper i de confiança des de les nostres oficines al centre de Barcelona. El nostre equip combina un ambient agradable amb la màxima diligència, rigorositat, excel·lència i transparència. Et mantenim informat i recolzat en tot moment, integrant solucions tecnològiques que et permeten conèixer l'evolució del teu cas i plantejar les teves inquietuds.

Si aquesta notícia t'afecta o necessites assessorament sobre com procedir en un cas similar, no dubtis a contactar-nos. A Anna Zaragoza Litigación i Defensa, som aquí per oferir-te la protecció i el suport que necessites.

Veure Interlocutòria de Sobreseïment provisional aquí.

Anna Zaragoza

En el complex món legal, els processos concursals són un reflex dels desafiaments econòmics als quals s'enfronten moltes empreses. Recentment, el Jutjat Mercantil Nº10 de Barcelona ha completat un cas de concurs voluntari que va involucrar una empresa dedicada a la rehabilitació d'edificis. A continuació, explorarem els detalls d'aquest cas i destacarem la importància de comptar amb una representació legal experta en situacions similars.

Finalització d' un procés de concurs voluntari:

Un recent cas de concurs voluntari, gestionat pel Jutjat Mercantil Nº10 de Barcelona, ha arribat a la seva conclusió. Es tracta del procediment número 1042/2022, que va involucrar una empresa dedicada a la rehabilitació d'edificis.

Situació econòmica de la concursada:

L'empresa, dedicada a la construcció especialitzada i rehabilitació d'edificis, va enfrontar desafiaments financers significatius, agreujats per la pandèmia i la posterior crisi econòmica.

Insuficiència de massa activa:

Després d'una exhaustiva anàlisi, es va determinar que l'empresa mancava d'actius suficients per cobrir els crèdits contra la massa generats durant el concurs.

Absència d' indicis de culpabilitat:

L' administració concursal no va trobar indicis de conducta negligent o irregular per part dels responsables de l' empresa, la qual cosa va descartar la qualificació del concurs com a culpable.

Rendició de comptes i sol·licitud de conclusió:

Es va presentar una rendició de comptes detallada, juntament amb la sol·licitud de conclusió del concurs a causa de la insuficiència de massa activa per atendre els crèdits pendents.

El tancament d'aquest cas concursal és un recordatori de la importància de comptar amb assessorament legal expert en moments de dificultat empresarial. A Anna Zaragoza Litigación i Defensa, ens enorgulleix haver contribuït a la resolució exitosa d'aquest cas i estem compromesos a seguir brindant suport als nostres clients en els seus desafiaments legals. Si et trobes enfrontant problemes legals, no dubtis a contactar-nos. Som aquí per ajudar-te a navegar pel complex món legal i trobar solucions efectives per a les teves necessitats.

Accedeix a la interlocutòria de conclusió de concurs aquí

Anna Zaragoza Formiga

Vam tenir l'oportunitat d'assistir a la sessió informativa sobre l'Impacte Processal del Reial Decret-Llei 6/2023 organitzat pel Centre d'Estudis del Procurador (CEP) i l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona el passat 11 de març.

El Consell de Ministres ha aprovat el Reial Decret-Llei 6/2023, el qual va entrar en vigor el 20 de març de 2024. Aquest decret introdueix canvis significatius en l'àmbit de la justícia civil. A continuació, resumim les modificacions més rellevants:

1. Procediment Testimoni:

• S'incorpora l'article 438 bis de la LEC per agilitzar procediments amb demandes idèntiques.
• Aplicable només a demandes relacionades amb articles específics de la LEC.
• Condicions acumulatives per a la seva aplicació.

2. Actuacions Judicials Telemàtiques:

• Nou article 129 bis de la LEC que estableix la celebració telemàtica d'actes processals.
• Les parts poden pactar en els seus contractes l'obligació de relacionar-se per mitjans electrònics.

3. Modificació del Procediment Verbal:

• Augment de la quantia del procediment verbal a 15.000 euros en certs casos.
• Incorporació de noves matèries tramitades per via verbal, independentment de la quantia.

4. Novetats en Matèria de Prova:

• Presentació de proves per mitjans telemàtics.
• Modificació del termini per aportar dictamen pericial en judici verbal.

5. Modificació en Matèria de Recursos:

• Establiment de la presentació del recurs davant del tribunal competent.
• Canvis en la presentació d'oposició al recurs.

6. Modificació en Matèria d'Execució:

• Revisió de clàusules abusives en contractes.
• Requeriment de pagament a través de la Seu Judicial Electrònica.

7. Altres Qüestions Processals:

• Creació de la Carpeta Justícia per accés ciutadà.
• Atenció preferent a persones grans en procediments judicials.
• Legitimació d'associacions per defensar drets de professionals del sector artístic.
• Examen d'honoraris d'advocats i procuradors per part del jutge.

Entrada en Vigor:

El Reial Decret-Llei 6/2023 va entrar en vigor tres mesos després de la seva publicació al BOE, llevat de disposicions relatives a l'Expedient Judicial, Carpeta Judicial i Seu Judicial, que van entrar en vigor als 20 dies de l'entrada en vigor.

Destacat:

La Audiència Provincial de Barcelona ha unificat criteris sobre la disposició transitòria segona del Reial Decret-llei 6/2023, especialment en relació amb el recurs d'apel·lació civil. S'estableix que aquest recurs només procedirà per als procediments judicials iniciats després del 20 de març de 2024.

Conclusiones i Perspectives Futures:

Aquest Reial Decret-llei representa un pas significatiu cap a la modernització i eficiència del sistema judicial espanyol. En promoure la digitalització dels procediments judicials, es busca agilitzar l'administració de justícia, garantir la transparència i millorar l'accessibilitat per als ciutadans.

A més, aquest decret estableix mesures addicionals per reforçar la funció pública, millorar la qualitat de les xarxes de comunicacions electròniques i promoure el bon govern en totes les esferes de la societat.

Aquest Reial Decret-llei 6/2023 reflecteix el compromís del govern espanyol amb la innovació i la modernització del sistema judicial, sentant les bases per a un servei públic de justícia més eficient, transparent i accessible per a tots els ciutadans.

Podeu descarregar el Decret al següent enllaç:

Ana Zaragoza Formiga

Linkedin

Les característiques essencials i pràctiques dels denominats “contractes de permuta financera”, en concret, del Contracte SWAP creixent amb Barrera són les següents:

• Un swap o permuta financera de tipus d’interès, és un producte DERIVAT, és a dir, es basa en el preu d’un altre actiu.
• És un contracte mitjançant el qual les dues parts acorden intercanviar fluxos d’efectiu sobre un principal cert. Els fluxos de cobrament de l’entitat financera són els fluxos de pagament de client i viceversa.
• Històricament els swaps sobre tipus d’interès es van desenvolupar com una manera de gestionar els costos financers de les grans empreses. Tot i que els bancs poden acudir a mercats organitzats globals on poden trobar la contrapartida necessària per cobrir les seves posicions, per al tipus de client minorista això és virtualment impossible.
• L’ús de swaps com a instrument de cobertura no és una pràctica habitual ni coneguda pel públic en general, sinó que queda reservada a professionals de les finances amb un alt grau de coneixement en els mercats financers i la seva evolució.
• En la subscripció de SWAP AMB BARRERA, ens trobem amb l’existència d’una “BARRERA”, això vol dir que en cas de superar-se aquesta barrera el swap queda sense efecte, es desprotegeix el client de forma arbitrària durant aquest període mensual i aquest ha d’assumir el cost íntegre del tipus d’interès variable. És totalment incongruent que un client que pretengui cobrir la seva hipoteca de pujades de tipus d’interès variable accepti voluntàriament limitar la seva protecció davant tals pujades tret que no entengui el producte derivat que està contractant o, pitjor encara, que aquest funcionament li hagi estat explicat succintament.
• En la contractació d’un SWAP CREIXENT AMB BARRERA, ens trobem, com hàndicap afegit per al client, el tipus fix és CREIXENT, això comporta que en un mercat baixista, com el ja previst per l’entitat financera, la diferència a pagar pel client al banc com a conseqüència de l’SWAP sigui cada vegada més gran per concórrer en el mateix sentit, desfavorable per al client, un tipus Euríbor a la baixa amb un tipus de referència swap a l’alça.
• L’asimetria en la informació sobre variació dels tipus d’interès és molt fort, perquè si bé l’”avui” és directament observable per al client, “el demà” no ho és per a ell, encara que sí per al banc. Aquest (el banc) posseeix el coneixement i la tecnologia per fer els càlculs i extreure les conclusions correctes (ja que no només té accés a la informació, sinó també té la capacitat de fer previsions i interpretacions mitjançant els seus serveis d’anàlisi financera. Amb aquestes dades poden fer els càlculs dels tipus implícits al llarg de tota la vida del derivat que es contractarà i, a més, pot fixar un rang de fluctuació que aquests tipus implícits poden tenir).
• En un escenari de baixades de tipus d’interès, el swap és un producte totalment desaconsellable i fins i tot prejudicial per al client.

Com es pot observar, aquest tipus de producte financer és prou COMPLEX perquè el banc exposi, de manera CLARA I PRECISA, els riscos de la seva contractació. Existint, en cas contrari, nul·litat per error greu i substancial, essencial i excusable, en el consentiment prestat, i més quan el client és un “client minorista” .Els efectes de la declaració de nul·litat són l’obligació recíproca de restitució per les parts de les prestacions per ells verificades, el que suposa que si bé la part demandada (el banc) ha de restituir l’import de les liquidacions negatives, el demandant (client) ha de restituir les quantitats rebudes com liquidacions o liquidacions positives derivades d’aquest contracte de swap, per la pròpia naturalesa inherent al que és un acte de nul·litat, més els interessos legals d’aquestes quantitats.

A l’efecte, els deixem darrera Sentència de Nul·litat de contracte swap Creixent amb Barrera guanyada per la Lletrada Ana Saragossa Formiga, nul·litat que comporta la restitució al nostre client (societat limitada) de la quantitat de CENT MIL QUATRE-CENTS QUATRE EUROS AMB TRENTA-CINC CÈNTIMS ( 100.404,35 €), amb expressa imposició d’interessos i costes de procediment a l’entitat bancària demandada.

Aquesta Sentència va ser dictada en seu d’un procediment ordinari seguit davant el Jutjat de Primera Instància de Santa Coloma de Gramenet, després d’exposar– i acreditar – per la lletrada Ana Zaragoza Formiga, que:

• Ens trobàvem davant d’un “client minorista” (amb independència de la personalitat jurídica, que no afecta la seva catalogació). El swap no era adequat ni per als coneixements (escassos) financers del client, ni per al seu funcionament empresarial habitual, ni per la seva hipotètica protecció davant variacions dels tipus d’interès.
• La societat limitada, aconsellada per l’entitat, va signar el contracte SWAP amb import 1.182.954 € “com a cobertura” a un préstec amb garantia hipotecària els únics titulars eren els administradors de la societat – persona física -.
• NO es pot protegir a dues persones físiques de les pujades de tipus d’interès de la hipoteca, mitjançant la interposició d’una persona jurídica que serà la titular dels beneficis o pèrdues financeres que l’operació swap comporti. L’única explicació raonable per a aquest esquema de funcionament és la voluntat del banc d’augmentar el seu volum de negoci amb la persona jurídica.
• El banc va aconsellar la contractació d’un producte derivat a una tipologia de “client minorista”, sabent de totes totes que aquest client no reunia els coneixements ni característiques per contractar, amb ple coneixement, un producte financer tan especialitzat, lliurant a més una documentació a sens dubte insuficient, la qual cosa queda ratificat per l’escassa, incompleta i fraccionada documentació lliurada al client després del seu requeriment per burofax previ a la presentació de la demanda.
• El banc va aconsellar la contractació en el pitjor moment i escenari possible per al client. Davant d’una més que certa baixada de tipus d’interès, que haguessin beneficiat el client, el va instar a convertir el seu interès variable en fix en benefici de banc, a més, a l’ésser un swap creixent, s’incrementa anualment el cost per al client sense cap explicació coherent.
• L’existència de la barrera ratlla l’abús, ja que es desprotegeix el client davant de pujades importants de tipus, que és l’únic sentit de l’swap i és a més una clàusula de salvaguarda per al banc. Davant pujades importants d’interès, el banc percebria l’íntegre d’aquesta pujada. Per contra, el client mai podrà aprofitar les baixades de tipus.
• Que la conducta de la demandada (entitat bancària) va vulnerar el deure d’informació establert en la legislació vigent al temps de celebrar-se el contracte, sigui quan sigui (el 27 d’octubre de 2005 com a figura en ordre en ferm de contractació o el 09 de febrer de 2007, data de contractació que consta en els rebuts de liquidació), deure d’informació que li imposa la normativa reguladora del mercat de valors, en la redacció de l’art. 79 de la Llei de Mercat de Valors, anterior a la transposició de la directiva MIFID, que és l’aplicable per raons temporals, Llei que desenvolupa la Directiva 1993/22 / CEE, de 10 de maig (art. 10 a 12); Reial Decret 629/1993, de 3 de maig; i L’Ordre de Ministeri d’Economia i Hisenda de 25 d’octubre de 1995, DONCS CAP INFORMACIÓ ES VA OFERIR ALS CLIENTS sobre les característiques d’aquest producte ni molt menys dels riscos inherents a aquest, no oferint tampoc cap simulació amb diferents escenaris de tipus.
• El “contracte” estava redactat en termes estrictament financers (definicions, càlcul de quantitats, fórmules matemàtiques …) de difícil o impossible comprensió per a algú llec en la matèria, i del que no hi ha dubte és que la informació és inadequada no només pel seu contingut sinó també per la forma en què es manifesta, i ha de ser acord amb el perfil de la persona que la rep perquè aquesta pugui accedir al seu enteniment.

En el següent link podeu descarregar la Sentència.

Ana Zaragoza Formiga
Socia Fundadora AZF ADVOCATS
Linkedin

El Reial Decret Lllei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació, àmplia el permís de paternitat a 8 setmanes, fixant-se un increment gradual fins a les 16 setmanes l’any 2021. Així des de 01/04/2019 s’inicia un període transitori per a l’ampliació del permís de paternitat fins a les 16 setmanes equiparant-lo al de maternitat.

Queda eliminat el permís de dos dies per naixement de fill establert en l’art. 37.3 b) de l’Estatut dels Treballadors.

La prestació per naixement és un subsidi que es reconeix a les persones treballadores per la suspensió del seu contracte de treball (treballadors per compte d’altri) o cessament d’activitat (treballadors autònoms) durant 8 setmanes de les quals les dues primeres hauran de gaudir-les de forma interrompuda immediatament després del part.

La mare biològica, podrà cedir a l’altre progenitor un període de fins a quatre setmanes del seu període no obligatori.

• Beneficiaris. Treballadors inclosos en el règim general i en els règims especials de la seguretat social en situació d’alta o assimilada i amb un període de cotització de 180 dies en els 7 anys immediatament anteriors o, alternativament, 360 dies cotitzats durant de la seva vida laboral, amb variacions especifiques segons l’edadt (menys de 21 anys, entre 21 i 26 anys o be la general mes de 26 anys).
• Quantia. 100% de la base reguladora establerta per a la prestació d’Incapacitat Temporal per contingències comunes.
• Durada. 8 setmanes, ampliables en dos dies més per cada fill a partir del segon, en els supòsits de part, adopció o acolliment múltiple.
• Gaudi parcial o total. Les primeres dues setmanes de suspensió immediates després del part, només podran ser gaudides a jornada completa. La resta del període és possible gaudir-lo en règim de jornada completa o parcial d’un mínim del 50%, previ acord amb l’empresa.

Període transitori:

• Des de 01/04/2019 a 31/12/2019. El període de suspensió serà de vuit setmanes, de les quals les dues primeres hauran de gaudir-se de forma ininterrompuda immediatament després del part.
• Des de 01/01/2020 fins al 31/12/2010. El període de suspensió serà de dotze setmanes, de les quals les quatre primeres hauran de gaudir-se de forma ininterrompuda immediatament després del part.
• Des del 01/01/2021. El període de suspensió serà de setze setmanes, de les quals les sis primeres hauran de gaudir-se de forma ininterrompuda immediatament després del part. A partir d’aquesta data serà d’aplicació íntegra la regulació disposada en el Reial decret llei 6/2019, d’1 de març.

L’1 d’abril de 2019 va entrar en vigor el Reial Decret-Llei 6/2019, d’1 de març (BOE 7 de març) de mesures urgents per a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en el treball i l’ocupació.

Entre els temes regulats al Reial decret llei destaca l’ampliació del permís de paternitat, el qual passa d’una durada de cinc a vuit setmanes, amb aplicació d’un calendari progressiu per als pròxims anys: 2019 fins les 8 setmanes, 2020 fins les 12 setmanes i 2021 fins les 16 setmanes.

En cas de naixement d’un fill, adopció o acolliment, segons la regulació vigent, des del 01/04/2019 el pare treballador té dret a gaudir d’un permís retribuït durant el qual no prestarà serveis i percebrà el 100% de la base reguladora del salari, amb una durada de 8 setmanes. En el supòsit de part, adopció, acolliment o guarda múltiples s’ampliarà en dues setmanes més per cada fill des del segon.

Davant un supòsit d’adopció o acolliment, si tots dos progenitors treballen hauràn de decidir quin d’ells gaudeix del permís de paternitat, tret que un hagi gaudit del permís de maternitat, en tal cas només podrà gaudir de paternitat l’altre.

El permís de paternitat podrà ser sol·licitat per tots els treballadors que pertanyin al Règim General i Règims Especials de la Seguretat Social, amb els següents requisits:

• Estar afiliat i d’alta o en situació assimilada a l’alta.

• Tenir cobert un període de cotització de 180 dies dins dels 7 anys immediatament anteriors a la data d’inici del període de suspensió o del permís o, alternativament, 360 dies cotitzats al llarg de la seva vida laboral, amb anterioritat a aquesta data.

La durada del permís de paternitat serà de vuit setmanes, de les quals les dues primeres haurà de gaudir-les de forma ininterrompuda immediatament després del part. Les sis setmanes restants podran gaudir-se de forma interrompuda i exercitar-se des de la finalització del descans obligatori posterior al part, fins que el fill o la filla compleixi 12 mesos. Aquest permís serà intransferible, per la qual cosa si el pare no el gaudeix, no el podrà cedir a la mare.

• Per Conveni Col·lectiu es podria establir alguna millora en el permís de paternitat, per la qual cosa és important sempre consultar-lo.

Pel reconeixement del permís de paternitat, i de la seva prestació, el treballador prèviament haurà de presentar una sol·licitud (acompanyada de la documentació necessària) davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) mitjançant dues vies:

a) Sol·licitud per Internet: cal tenir certificat digital o DNI electrònic i registrar-se al portal web “Tu Seguridad Social” (https://sede-tu.seg-social.gob.es).

b) Sol·licitud presencial: demanant cita prèvia a les oficines de l’INSS o per internet a la web anterior.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social procedirà a emetre resolució motivada de la concessió o denegació de la prestació sol·licitada, la qual es podrà recórrer en qualsevol cas davant aquesta Administració.

En cas d’estimar-se la sol·licitud, com ja s’ha comentat, durant el permís de paternitat el treballador cobrarà el 100% de la base reguladora del seu salari, essent el seu abonament a càrrec de la Seguretat Social. Les quantitats percebudes durant el permís de maternitat o paternitat estaran exemptes de l’IRPF, segons ha determinat el Tribunal Suprem.

Supòsit especial: Permís de paternitat i desocupació.

En el supòsit de sol.licitud del permís per paternitat durant la prestació contributiva per desocupació, aquesta prestació quedarà en suspens. El treballador passarà a percebre la prestació per paternitat i, quan l’hagi finalitzat, es reprendrà la prestació per desocupació que estava suspesa.

Els perceptors de subsidis per desocupació i d’ajudes extraordinàries no podràn cobrar la prestació per paternitat, encara que sí que hauran de comunicar la nova circumstància a l’Oficina d’Ocupació als efectes de modificació de la situació familiar i valoració de la possibilitat  d’accés a altres ajudes, a més de poder suspendre les convocatòries del treballador a cursos de formació obligatòries durant aquest període.

Més informació:

• Reial decret llei 6/2019, d’1 de març (BOE 7 de març) de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació i l’ocupació.

• Portal web Seguretat Social (preguntes freqüents sobre el permís de paternitat).

• Portal web seguretat social (Formulari de descàrrega per a sol·licitar-ho en format PDF). lsdpriority46

El passat dia 26 de març de 2019, la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar Sentència “donant resposta” a les qüestions prejudicials plantejades en assumptes acumulats 70/17 i 179/17, que versen sobre la interpretació de la Directiva 1993/13 CEE, en relació al que s'estableix pels articles 6 i 7 sobre clàusules abusives en els contractes subscrits amb consumidors, concretament en relació a la clàusula de venciment anticipat d'un contracte de préstec hipotecari.

Des d'AZF ADVOCATS els oferim un breu resum sobre les QÜESTIONS PLANTEJADES, FONAMENTS SOBRE EL FONS i DECLARACIONS FINALS DEL TJUE en resposta a aquestes qüestions.

Qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal Suprem:

1) Ha d'interpretar-se l'article 6.1 de la Directiva 93/13[…] en el sentit que admet la possibilitat que un tribunal nacional, en enjudiciar l'abusivitat d'una clàusula de venciment anticipat incorporada en un contracte de préstec hipotecari celebrat amb un consumidor que preveu el venciment per impagament d'una quota, a més d'altres supòsits d'impagament per més quotes, apreciï l'abusivitat només de l'incís o supòsit de l'impagament d'una quota i mantingui la validesa del pacte de venciment anticipat per impagament de quotes també previst amb caràcter general en la clàusula, amb independència que el judici concret de validesa o abusivitat hagi de diferir-se al moment de l'exercici de la facultat [de declarar el venciment anticipat del préstec]?

2) Té facultats un tribunal nacional, conforme a la Directiva 93/13[…], per a —una vegada declarada abusiva una clàusula de venciment anticipat d'un contracte de préstec o crèdit amb garantia hipotecària— poder valorar que l'aplicació supletòria d'una norma de Dret nacional, encara que determini l'inici o la continuació del procés d'execució contra el consumidor, resulta més favorable per al mateix que sobreseure aquest procés especial d'execució hipotecària i permetre al creditor instar la resolució del contracte de préstec o crèdit, o la reclamació de les quantitats degudes, i la subsegüent execució de la sentència condemnatòria, sense els avantatges que l'execució especial hipotecària reconeix al consumidor?

Qüestions prejudicials plantejades pel Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Barcelona:

1) S'oposa als articles 6 i 7 de la Directiva 93/13 una doctrina jurisprudencial ([sentència del Tribunal Suprem] de 18 de febrer de 2016) segons la qual, malgrat l'abusivitat de la clàusula de venciment anticipat i malgrat tractar-se de la clàusula que fonamenta la demanda executiva, no ha d'arxivar-se l'execució hipotecària perquè la seva continuació és més beneficiosa per al consumidor, atès que en una eventual execució d'una sentència dictada en un procediment declaratiu basat en l'article 1124 del Codi Civil el consumidor no podria beneficiar-se dels privilegis processals propis de l'execució hipotecària, però sense tenir en compte aquesta doctrina jurisprudencial que, segons una jurisprudència continuada i consolidada del propi Tribunal Suprem, aquest article 1124 del Codi Civil (previst per als contractes que generen obligacions recíproques) no és aplicable al contracte de préstec, a l'ésser un contracte real i unilateral que no es perfecciona fins al lliurament dels diners i que, per això, només genera obligacions per al prestatari i no per al prestador (creditor), amb el que, de seguir-se aquesta doctrina del mateix Tribunal Suprem en el procés declaratiu, el consumidor podria obtenir un pronunciament desestimatori de la pretensió resolutòria i indemnitzatòria i ja no podria sostenir-se que la continuació de l'execució hipotecària li resulta més beneficiosa?

2) Per al cas d'admetre's l'aplicació de l'article 1124 del Codi Civil als contractes de préstec o en tots els casos de contractes de crèdit, s'oposa als articles 6 i 7 de la Directiva 93/13 una doctrina jurisprudencial com la indicada que no té en compte, per a valorar si li resulta més beneficiós per al consumidor la continuació de l'execució hipotecària o més perjudicial la tramitació d'un declaratiu basat en l'article 1124 del Codi Civil, que en aquest procediment pot desestimar-se la resolució del contracte i la petició indemnitzatòria si el tribunal aplica la previsió del mateix article 1124 [del Codi Civil] segons la qual “el tribunal decretarà la resolució que es reclami, a no haver-hi causes justificades que li autoritzin per a assenyalar termini”, tenint en compte que precisament en el context de préstecs i crèdits hipotecaris per a adquirir habitatges amb durades prolongades (20 o 30 anys) és relativament probable que els tribunals apliquin aquesta causa de desestimació, especialment quan l'incompliment efectiu de l'obligació de pagament no hagi estat molt greu?

3) Per al cas d'acceptar-se que és més beneficiós per al consumidor continuar l'execució hipotecària amb els efectes del venciment anticipat, s'oposa als articles 6 i 7 de la Directiva 93/13 una doctrina jurisprudencial com la indicada que aplica supletòriament una norma legal (article 693.2 LEC a pesar que el contracte pot subsistir sense la clàusula de venciment anticipat, i que atorga efectes a dita [article] 693.2 LEC a pesar que no es dona el seu pressupost fonamental: l'existència en el contracte d'un conveni vàlid i eficaç de venciment anticipat, que precisament ha estat declarat abusiu, nul i ineficaç?

Aquestes qüestions prejudicials, el *TJUE les resumeix en dos:

– es dilucidi, fonamentalment, si quan una clàusula de venciment anticipat d'un contracte de préstec hipotecari sigui declarada abusiva, aquesta pot, no obstant això, conservar-se parcialment mitjançant la supressió dels elements que la fan abusiva

– si, de no poder-se conservar parcialment, el procediment d'execució hipotecària iniciat en aplicació d'aquesta clàusula pot en qualsevol cas continuar tramitant-se, aplicant supletòriament una norma de Dret nacional, en la mesura en què la impossibilitat de recórrer a aquest procediment pot ser contrària als interessos dels consumidors.

Sobre el fons, el TJUE argumenta:

– El consumidor es troba en una situació d'inferioritat

– Incumbeix el Jutge nacional determinar, en cada cas, si la clàusula controvertida compleix les exigències de la bona fe, equilibri i transparència establertes en la Directiva 93/13.

– Si es declara abusiva, els òrgans jurisdiccionals han d'abstenir-se d'aplicar aquestes clàusules, EXCEPTE SI EL CONSUMIDOR S'OPOSA A AIXÒ.

– La facultat de modificar el contingut de les clàusules declarades abusives podria posar en perill la consecució de l'objectiu a llarg termini, perquè contribuiria a eliminés l'efecte dissuasiu.

– NO OBSTANT AIXÒ, si el contracte principal no pogués subsistir després de la supressió d'una clàusula abusiva (QUEDANT AIXÍ EXPOSAT EL CONSUMIDOR A CONSEQÜÈNCIES ESPECIALMENT PREJUDICIALS), en aplicació del principi de Dret dels contractes, podria substituir-la per una disposició supletòria de Dret Nacional. Quedant aquesta substitució plenament justificada a la llum de la finalitat de la Directiva 93/13.

Incumbeix els òrgans jurisdiccionals remitents comprovar, conformement a les normes de Dret intern i adoptat a un enfocament objectiu, si la supressió d'aquestes clàusules tindria com a conseqüència que els contractes de préstec hipotecari no puguin subsistir.

Correspon també en exclusiva als òrgans jurisdiccionals remitents dur a terme les comprovacions i comparacions necessàries per a determinar si es produeixen efectes perjudicials per al consumidor.

– Si, per contra, s'arribés a la conclusió que el contracte principal si pogués subsistir (sigui jurídicament possible en atenció a la normativa Interna) sense les clàusules abusives controvertides, haurien d'abstenir-se d'aplicar aquestes clàusules, TRET QUE EL CONSUMIDOR S'OPOSI A AIXÒ, en el cas que consideri que una execució hipotecària a l'empara de tal clàusula li seria més favorable que el llit del procediment d'execució ordinària.

Resposta donada per part del TJUE (declaracions finals):

1.- S'oposa al fet que una clàusula de venciment anticipat d'un contracte de préstec hipotecari declarada abusiva sigui conservada parcialment mitjançant la supressió dels elements que la fan abusiva, quan tal supressió equivalgui a modificar el contingut d'aquesta clàusula afectant la seva essència.

2.- No s'oposa al fet que el jutge nacional posi remei a la nul·litat de tal clàusula abusiva substituint-la per la nova redacció de la disposició legal que va inspirar aquesta clàusula, aplicable en cas de conveni entre les parts del contracte, sempre que el contracte de préstec hipotecari en qüestió no pugui subsistir en cas de supressió de la citada clàusula abusiva i l'anul·lació del contracte en el seu conjunt exposi al consumidor a conseqüències especialment perjudicials.

Per a veure Sentència completa cliqui aquí: https://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=212227&pageindex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=7997662